Pobresa Zero – Justícia Global demana combatre els factors que alteren els equilibris planetaris: “No volem una ‘nova normalitat’, cal una nova societat”

• El Manifest 2020 de la plataforma, que agrupa més de 3.200 organitzacions, reclama justícia fiscal i accés universal als serveis públics
• El missatge amb motiu del 17-O, Dia internacional per a l’erradicació de la pobresa, subratlla la urgència d’aplicar “una mirada col·lectiva i global per donar resposta a les necessitats socials i de sostenibilitat mediambiental”
• La pandèmia marca un punt d’inflexió: la covid i l’emergència social agreugen els mals que ja patíem i ens obliguen a adoptar canvis radicals

Barcelona, 16 d’octubre de 2020

La plataforma Pobresa Zero – Justícia Global ha fet públic avui el seu Manifest 2020 amb motiu del 17 d’octubre, Dia internacional per a l’erradicació de la pobresa. Amb el lema ‘UN NOU CONTRACTE SOCIAL PER COMBATRE LES DESIGUALTATS, JA!’, les més de 3.200 organitzacions de l’àmbit de l’acció social, la cooperació, la pau i els drets humans a Catalunyaque la componen fan una crida a realitzar “canvis radicals i estructurals” per garantir els drets bàsics a tota la població i no deixar ningú enrere. Les reflexions i propostes de la plataforma es recullen més àmpliament en un document marc que arrenca amb una reivindicació formulada ara fa un any que, en el context covid, pren encara més vigència: “Cal actuar decididament amb una nova relació de l’espècie humana amb la terra i els seus ecosistemes. Cal una consciència de comunitat planetària”.

La van formular el grup de joves del Raval que, amb el suport del Casal dels Infants, van elaborar el Manifest 2019 de Pobresa Zero – Justícia Global, amb una sèrie de reflexions i demandes per a la construcció d’un nou pacte socialque avui cal tornar a reclamar. “La crisi del coronavirus ha fet més imperiosa i urgent la necessitat d’un nou contracte social a escala planetària que faci efectius els Drets Humans i instauri una nova relació de l’espècie humana amb la terra i els seus ecosistemes“, afirma el missatge d’enguany. Entitats socials, de cooperació, pau i drets humans; sindicats; col·legis professionals; i representants del món acadèmic insten a “aplicar una mirada col·lectiva i global per donar resposta a les necessitats socials i de sostenibilitat mediambiental“.

No volem una ‘nova normalitat’, cal una nova societat

La simultaneïtat i rapidesa amb què ha arribat l’amenaça del coronavirus han marcat un punt d’inflexió. El risc de fractura social s’accentua i la plataforma reivindica que cal sobreposar-s’hi no amb una ‘nova normalitat’, sinó amb una nova societat. El Manifest insta tots els agents socials, polítics, econòmics i mediambientals a combatre la precarietat i la pobresa; reforçar l’accés universal a serveis públics de qualitat; avançar cap a la justícia fiscal i combatre la corrupció en tots els àmbits de l’administració; combatre els factors que afecten els equilibris planetaris, entre ells el canvi climàtic, i promoure la sostenibilitat, i garantir els drets de tota la ciutadania i combatre la xenofòbia, el masclisme i els discursos d’odi.

“Les conseqüències del model socioeconòmic capitalista s’han fet encara més evidents”, “la covid-19 ha posat de relleu i ha accentuat problemes que ja coneixíem i havíem viscut en situacions de crisi anteriors”, afirma el Manifest. La plataforma denuncia que, un cop més, “si no fem els canvis radicals i estructurals que calen, les previsions catastròfiques dels diferents organismes internacionals les acabarem pagant els de sempre: classes treballadores i, sobretot, col·lectius en situació de major vulnerabilitat”.

Un nou contracte social, ja!

Pobresa Zero – Justícia Global defensa que “garantir els drets bàsics és el primer pas per no deixar ningú enrere” i que cal vetllar “per tothom que viu a casa nostra”. Però alhora exigeix “superar l’assistencialisme i posar les persones i la sostenibilitat de la vida i del planeta al centre”. El manifest conclou que és necessària “una ciutadania empoderada i participativa, que contribueixi com a subjecte de drets i obligacions al bé comú i a la construcció d’UN NOU CONTRACTE SOCIAL, JA!”.

La plataforma Pobresa Zero – Justícia Global.

Manifest ‘Un nou contracte social per combatre les desigualtats, JA!’ | Document marc

MANIFEST 2020 de Pobresa Zero – Justícia Global: ‘Un nou contracte social per combatre les desigualtats’

Demà dia 17 d’octubre se celebra el Dia internacional per a l’erradicació de la pobresa. Un any més de reivindicació per garantir el dret a la igualtat d’oportunitats, a la cobertura de les necessitats més bàsiques, a la no exclusió per raons econòmiques, etc. Aquest any, però, la jornada arriba fortament marcada per un context de pandèmia mundial causat per l’expansió de la covid-19 que ha afectat tots els territoris i manté el món en una situació d’alerta i gran incertesa.

L’any passat des de la plataforma Pobresa Zero – Justícia Global ja posàvem de manifest la necessitat de reflexionar sobre un nou contracte social i l’actual crisi evidencia que és urgent aplicar una mirada col·lectiva i global per donar resposta a les necessitats socials i de sostenibilitat mediambiental. El nombre de morts atribuïdes a la covid-19 no és superior a les causades per altres mals –insalubritat del medi ambient, fam, accidents de trànsit o altres malalties– però la simultaneïtat i rapidesa amb que ens va arribar la nova amenaça i el caràcter generalitzat amb què ens va afectar –tot i que no a tots de la mateixa manera, ni el virus pròpiament ni les mesures adoptades per contenir-lo— han marcat un punt d’inflexió. La ‘comunitat planetària’ s’ha fet palesa i ens ha recordat que no la formem només l’espècie humana, sinó també –i de manera molt rellevant justament en aquesta crisi— el medi ambient i totes les altres espècies i formes de vida que l’habiten. El nostre comportament afecta de manera determinant l’equilibri dels ecosistemes, de la seva diversitat, dels organismes i de l’espai on viuen.

Les conseqüències del model socioeconòmic capitalista, depredador amb la natura, lucratiu i individualista, s’han fet encara més evidents. La covid-19 ha trasbalsat per complet les nostres vides, però sobretot ha posat de relleu i ha accentuat problemes que ja coneixíem i havíem viscut en situacions de crisi anteriors. Més que canviar el món, la covid i l’emergència social que se’n deriva han agreujat els mals que ja patíem, les ‘patologies prèvies’. D’entrada, no ens han afectat a totes per igual. La fortalesa o precarietat dels sistemes sanitaris i de protecció social de cada país han condicionat la capacitat de resposta i gestió de les necessitats emergents; i dins de cada país, el nivell socioeconòmic i els recursos de cadascú –econòmics, materials, culturals, relacionals…— han determinat també la magnitud de les conseqüències. La resposta dels governs ha estat dispar i insolidària i s’ha posat de manifest, també, la urgència de millorar la governança mundial amb institucions creïbles i capaces de coordinar respostes globals. Si no fem els canvis radicals i estructurals que calen, les previsions catastròfiques dels diferents organismes internacionals les acabarem pagant els de sempre: classes treballadores i, sobretot, col·lectius en situació de major vulnerabilitat.

La crisi del coronavirus, en definitiva, ha fet més imperiosa i urgent la necessitat d’articular un nou contracte social a escala planetària que faci efectius els Drets Humans i instauri una nova relació de l’espècie humana amb la terra i els seus ecosistemes.

Avui, la crisi sanitària, econòmica i social provocada pel coronavirus ha demostrat els terribles efectes de la desigualtat. Les persones en situació de vulnerabilitat han sofert més risc de contagi, tenen menys possibilitats de supervivència en cas de desenvolupar la malaltia i estan patint de forma més dura les conseqüències del confinament. Les llars amb menys ingressos, amb una major exposició al contagi, han perdut en major mesura la feina i els ingressos, demostrant un cop més que les desigualtats no són innòcues; ben al contrari, produeixen una distribució inequitativa dels riscos i es manifesten de forma nítida en tots els àmbits de la vida de les persones, com ara la salut, l’habitatge, el treball o l’educació.

Ara més que mai, des de la plataforma Pobresa Zero – Justícia Global creiem que cal repensar el nostre estil de vida i redefinir els principis pels quals ens regim, posant en valor els drets i les llibertats de les persones, la participació i la corresponsabilitat ciutadana en la governança per tal d’harmonitzar el creixement en democràcia.

I, per tot això, instem tots els agents socials, polítics, econòmics i mediambientals a:

1. Combatre la precarietat laboral i la pobresa

2. Reforçar l’accés universal a serveis públics de qualitat

3. Avançar cap a la justícia fiscal i combatre la corrupció en tots els àmbits de l’administració

4. Combatre els factors que afecten els equilibris planetaris, entre ells el canvi climàtic, i promoure la sostenibilitat

5. Garantir els drets de tota la ciutadania i combatre la xenofòbia, el masclisme i els discursos d’odi

El risc de fractura social s’accentua i la cohesió i la convivència es veuen greuement amenaçades. No volem una ‘nova normalitat’, ens cal una nova societat. Tenim la responsabilitat de promoure i fer efectius canvis profunds i radicals que instaurin un nou ordre social, econòmic i polític basat en el respecte als drets de les persones i de la natura. Per fer-lo possible hem de reivindicar la política com a eina col·lectiva al servei i a l‘abast de la ciutadania, perquè només amb corresponsabilitat i cooperació entre la mateixa ciutadania podrem parlar d’un nou pacte social veritablement democràtic.

Garantir els drets bàsics és el primer pas per no deixar ningú enrere. S’ha de vetllar pel conjunt de la població, donant cobertura a tothom que viu a casa nostra. És una qüestió de justícia social i global. El nou paradigma ha de superar l’assistencialisme i posar les persones i la sostenibilitat de la vida i del planeta al centre, donant valor a allò que importa per al nostre benestar i per la cohesió social. Necessitem una ciutadania empoderada i participativa, que contribueixi com a subjecte de drets i obligacions al bé comú i a la construcció d’UN NOU CONTRACTE SOCIAL, JA!

Barcelona, 16 d’octubre de 2020

17 octubre 2020, Dia internacional per a l’erradicació de la pobresa

Consulta el document marc

Vídeo resum del 17-O 2019, ‘Un nou contracte social per combatre les desigualtats’

El 17 d’octubre de 2019 vam debatre amb Itziar González, Josep Ramoneda, Milagros Pérez Oliva i un bon grapat de representants de les entitats membres de Pobresa Zero – Justícia Global al voltant del nou contracte social del quan ens hem de dotar per poder combatre de forma efectiva les desigualtats. Podeu veure el resum en vídeo i escoltar la veu dels joves que han elaborat el Manifest (text) d’enguany: lectura en vídeo.

Pobresa Zero – Justícia Global dona veu als joves en la reivindicació d’un nou contracte social per combatre les desigualtats

17 d’octubre, Dia internacional per a l’erradicació de la pobresa

• El Manifest 2019 de la plataforma, elaborat i llegit per joves del Raval, reclama “polítiques d’equitat per a les persones, els barris i els pobles”
• “Cal actuar decididament amb una nova relació de l’espècie humana amb la terra i els seus ecosistemes” i reivindicar la fraternitat per una”consciència de comunitat planetària”
• Itziar González i Josep Ramoneda coincideixen en la necessitat de “reconstruir la polis des de baix” i canviar les estructures de poder

Marina Planell, Trimon Choudhury, Maheen Ahmed, Mehk Khan i Hussnain Iftikhar han llegit aquest matí el Manifest 2019 de la plataforma Pobresa Zero-Justícia Global, elaborat conjuntament amb Asia El Mghyly, Ilham Arbiine i Rosber Perez per expressar com veuen el món els joves dels barris i què esperen del nou pacte social que consideren “totalment imprescindible si volem tenir un futur digne com a joves i que l’espècie humana, com la coneixem, tingui futur”. Ho han fet al CCCB en un acte que ha comptat també amb un diàleg moderat per Milagros Pérez Oliva entre Itziar González i Josep Ramoneda, tots dos convençuts que cal canviar l’actual correlació de forces per “reconstruir la polis des de baix”, en paraules del filòsof. “Estem a l’inici d’una revolta molt profunda: reciclarem el que pugui servir de les estructures actuals i serem la ciutadania, que tenim l’autoritat d’estar a la trinxera, els que farem el programa i el contractarem amb els polítics. Coproduirem i tots passarem a ser micropolítics”.

Els joves han denunciat la situació dels “barris que pateixen situacions greus de manca de recursos econòmics, de vulneracions de drets com el d’habitatge, alts nivells d’atur i amb molta població d’origen extracomunitari que no veu garantits els seus drets” i reclamen mesures polítiques, però també “canvis de comportament, d’actituds” en diversos àmbits:

• EDUCACIÓ | “Tenim grans dificultats per tirar endavant els estudis. Si podem anar a la universitat, tenir un grau universitari no ens facilitarà trobar feina perquè no tenim els contactes i les xarxes que tenen altres joves. En els nostres barris, malgrat les titulacions, tampoc tenim treballs qualificats”. El nou contracte social ha de fer “que totes les persones tinguin accés a la formació en igualtat de condicions, bé per la seva gratuïtat o bé per sistemes d’ajuts que tinguin en compte altres factors que les notes a l’hora de valorar-los, perquè molts de nosaltres tenim molts condicionants que determinen els resultats finals”.

• HABITATGE | “Els preus van pujant i hem d’abandonar els nostres barris. En molts casos ens costa llogar [un pis] quan diem el nostre nom o pel fet de tenir característiques físiques diferents a les tradicionals del país”. L’accés a l’habitatge ha de ser “un dret fonamental” per a tothom.

• CONVIVÈNCIA I COHESIÓ | “Vivim, sovint, tancats en els nostres barris amb molta diversitat d’orígens, però sense relació amb joves que tenen altres realitats i altres maneres de pensar, reduint-se molt la nostra capacitat de veure el món”. S’han de generar “canals i mecanismes de relació entre els joves dels diferents barris i dels pobles per ajudar a obrir els ulls al món, a les diverses maneres de viure i de pensar, sobretot pels que viuen en entorns molt tancats, tant de barris empobrits com rics. Que en la formació es treballin les actituds de reivindicació de la diversitat i de la riquesa de la seva interrelació.”

• PARTICIPACIÓ | “Molts no podem exercir la ciutadania plena”. Tota persona que viu en un país ha de poder “exercir el dret a vot i a una participació política plena”, i s’han de crear “espais que permetin i facilitin el debat i l’aprofundiment per incrementar el nostre saber col·lectiu”.

• GÈNERE | “Les noies patim encara més discriminació. En alguns casos, vinculades als entorns familiars. En tots els casos, perquè és la realitat que vivim en aquest món, com a dones i com a joves”. La lluita per l’equitat de gènere ha de ser “una prioritat imprescindible de tots els països” i cal “treballar col·lectivament per un canvi d’actitud que superi segles de desigualtats i injustícies”.

• SISTEMA POLÍTIC I ECONÒMIC | Les situacions de desigualtat són “desequilibris causats per una economia deixada en mans del mercat, sense cap control pel poder polític” i es produeixen “processos mercantils que afavoreixen els més poderosos i generen crisis de grans conseqüències que afecten molt més els països empobrits”. El nou pacte ha de generar “polítiques d’equitat per a les persones, els barris i els pobles” i ha de fer “que els polítics trepitgin els barris, coneguin les seves necessitats i escoltin la seva gent”.

• MIGRACIONS | “Les desigualtats econòmiques i les crisis ambientals generen un gran increment de fluxos migratoris buscant espais de vida digna, segura i amb futur“, i aquests moviments  “incrementen els discursos racistes que penetren fàcilment quan la població viu insegura”. El “dret a regularitzar la situació administrativa, a tenir papers, és bàsic, especialment per a aquells infants i joves sols que es juguen la vida per arribar a Europa”.

• ECOLOGIA | “Cal actuar decididament amb una nova relació de l’espècie humana amb la terra i els seus ecosistemes. Que el seu respecte estigui per sobre del seu mercadeig”. El canvi d’actitud ha de superar “el desig de poder, de domini  i de possessió” i generar “una consciència de comunitat planetària. Hem de reivindicar la fraternitat i el sentiment de comunitat universal”.

La plataforma Pobresa Zero – Justícia Global (PZ-JG) s’ha adherit al manifest ‘manifest ‘Davant la sentència del procés, una crida a la llibertat com a espai de consens‘, que ha llegit Pepa Martínez a l’inici de l’acte apel·lant a “les vies pacífiques i la no-violència per resoldre el conflicte”. Teresa Crespo, portaveu de PZ-JG, ha subratllat que “cal redefinir uns principis que defensin els drets i les llibertats de les persones, i que articulin la participació i l’assumpció de la corresponsabilitat per part de la ciutadania en la governança d’un sistema veritablement democràtic”.

Fotos de l’acte | Manifest ‘Un nou contracte social per combatre les desigualtats’ (PDF)

MANIFEST 2019 de Pobresa Zero – Justícia Global: ‘Un nou contracte social per combatre les desigualtats’

Manifest elaborat per un grup de joves del Raval: Marina Planell, Trimon Choudhury, Maheen Ahmed, Mehk Khan, Hussnain, Asia El Mghyly, Ilham Arbiine i Rosber Perez | en PDF

EL MÓN QUE ENS TROBEM, ARA, ELS JOVES DELS BARRIS

Les i els joves que vivim en barris, la major part perifèrics de les ciutats o, com el nostre, al centre històric, llocs que pateixen situacions greus de manca de recursos econòmics, de vulneracions de drets com el d’habitatge, alts nivells d’atur i amb molta població d’origen extracomunitari que no veu garantits els seus drets, us presentem aquest manifest a partir de la situació que analitzem:

• Molts no podem exercir la ciutadania plena, perquè no se’ns permet participar en els processos democràtics per escollir representants polítics. En els barris ens sembla que la política la fa la gent “d’elit” per a la gent d’elit.
• Tenim grans dificultats per tirar endavant els estudis. Sovint perquè no podem costejar-los. Altres vegades, perquè la nostra situació familiar ens exigeix treballar el més aviat possible per ajudar a casa.
• Si podem anar a la universitat, tenir un grau universitari no ens facilitarà trobar feina perquè no tenim els contactes i les xarxes que tenen altres joves. En els nostres barris, malgrat les titulacions, tampoc tenim treballs qualificats. L’única manera que tenim per aprofundir en el “pensament crític” és la universitat, perquè no hi ha altres espais de diàleg i aprenentatge als quals puguem accedir.
• Ens trobem amb grans dificultats d’accés a l’habitatge, sobretot si ens volem emancipar. Els preus van pujant i hem d’abandonar els nostres barris. A més a més, en molts casos ens costa llogar-los quan diem el nostre nom o pel fet de tenir característiques físiques diferents a les tradicionals del país.
• Molts tenim orígens recents de països anomenats “del Sud”. Per aquest motiu ens miren diferent, canvien de vorera, ens estigmatitzen des dels mitjans de comunicació i se’ns tracta diferent, amb recel o amb falsa compassió, com a éssers inferiors.
• Vivim, sovint, tancats en els nostres barris amb molta diversitat d’orígens, però sense relació amb joves que tenen altres realitats i altres maneres de pensar, reduint-se molt la nostra capacitat de veure el món.
• Les noies patim encara més discriminació. En alguns casos, vinculades als entorns familiars. En tots els casos, perquè és la realitat que vivim en aquest món, com a dones i com a joves: discriminació laboral, d’ascensor social, inseguretat de tota mena, física, psicològica, de tracte, de menyspreu…
• Som sensibles a les situacions de desigualtat social que es viuen en les ciutats i també en tot el món, perquè molts de nosaltres les vivim. Desequilibris causats per una economia deixada en mans del mercat, sense cap control pel poder polític.
• Com a joves, també som molt sensibles als canvis del planeta que es van produint acceleradament per l’acció humana, fonamentalment per certs processos mercantils que afavoreixen els més poderosos i que generen crisis de grans conseqüències que afecten molt més els països empobrits.
• Les desigualtats econòmiques i les crisis ambientals generen un gran increment de fluxos migratoris buscant espais de vida digna, segura i amb futur. Ningú marxa de casa seva per plaer. Però aquests moviments també incrementen els discursos racistes que penetren fàcilment quan la població viu insegura.

Per tot això, en el món que viurem en els propers anys, reclamem tenir un nou PACTE SOCIAL que inclogui:

• Que tota persona que viu en un país i participa de la seva vida comunitària a través dels barris o dels pobles, pugui exercir plenament el dret a vot i a una participació política plena.
• Tothom que arriba buscant un futur millor per a si mateix i per a la seva família ha de tenir dret a regularitzar la seva situació administrativa, a tenir papers. Es bàsic, especialment per a aquells infants i joves sols que es juguen la vida per arribar a Europa: si les administracions no els donen el permís de residència i treball, vulneren els seus drets i limitem tot el seu potencial per tirar endavant.
• Que el poder polític, escollit per la ciutadania, generi polítiques d’equitat per a les persones, els barris i els pobles, sabent que la desigualtat social és la font de molts malestars individuals i socials que afecten a totes les persones. Que els polítics trepitgin els barris, coneguin les seves necessitats i escoltin la seva gent.
• Que totes les persones tinguin accés a la formació en igualtat de condicions, bé per la seva gratuïtat o bé per sistemes d’ajuts que tinguin en compte altres factors que les notes a l’hora de valorar-los, perquè molts de nosaltres tenim molts condicionants que determinen els resultats finals.
• Que es creïn espais que permetin i facilitin el debat i l’aprofundiment per incrementar el nostre saber col·lectiu, a l’estil dels ateneus populars.
• Que el dret a l’habitatge sigui un dret fonamental per a tota persona, que obligui l’administració a buscar solucions que evitin la vida al carrer o en situacions inhumanes, sigui quina sigui la seva situació administrativa.
• Que es generin canals i mecanismes de relació entre els joves dels diferents barris i dels pobles per ajudar a obrir els ulls al món, a les diverses maneres de viure i de pensar, sobretot pels que viuen en entorns molt tancats, tant de barris empobrits com rics. Que en la formació es treballin les actituds de reivindicació de la diversitat i de la riquesa de la seva interrelació.
• Que la lluita per l’equitat de gènere, en tota la seva pluralitat, sigui una prioritat imprescindible de tots els països, amb mesures reals. Però que la mesura més efectiva sigui treballar col·lectivament per un canvi d’actitud que superi segles de desigualtats i injustícies.
• Cal actuar decididament amb una nova relació de l’espècie humana amb la terra i els seus ecosistemes. Que el seu respecte estigui per sobre del seu mercadeig. Que la lluita contra el consumisme no sigui solament amb mesures superficials, sinó en un canvi d’actitud que superi el desig de poder, de domini i de possessió.
• Cal una consciència de comunitat planetària. Hem de reivindicar la fraternitat i el sentiment de comunitat universal. Que no hi hagi fronteres per a les persones.

Moltes d’aquestes propostes exigeixen canvis de comportament, d’actituds. L’educació des de totes les seves dimensions es fa imprescindible. Però ens calen també canvis personals i col·lectius per aquesta comunitat planetària. Això és totalment imprescindible si volem tenir un futur digne com a joves i que l’espècie humana, com la coneixem, tingui futur.

CONVOCATÒRIA DE PREMSA | 17 d’octubre, 10:30h al CCCB

‘Un nou contracte social per combatre les desigualtats’,
diàleg entre Itziar González i Josep Ramoneda al CCCB

Dijous 17 d’octubre a les 10:30h 

• Pobresa Zero – Justícia Global convida a reflexionar sobre les línies bàsiques del nou pacte i el paper de la societat civil organitzada per fer-lo efectiu
• El Manifest 2019 de la plataforma l’han elaborat i el llegiran joves del Raval que portaran la veu dels millenials al debat amb les seves reivindicacions per un futur més just i equitatiu

Les més de 3.200 organitzacions que formen la plataforma Pobresa Zero – Justícia Global conviden a reflexionar sobre les línies bàsiques d”Un nou contracte social per combatre les desigualtats‘ mitjançant un diàleg entre l’arquitecta i activista Itziar González i el filòsof Josep Ramoneda, moderat per la periodista Milagros Pérez Oliva. Tindrà lloc aquest dijous 17 d’octubre, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa, a les 10:30h al CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, i  a continuació a les 12h es llegirà en roda de premsa el Manifest 2019 de la plataforma.

Aquest any el Manifest de Pobresa Zero – Justícia Global, que recull les demandes i propostes de la campanya, l’han elaborat un grup joves vinculats al Casal dels Infants per a l’acció social als barris: Asia El Mghyly, Marina Planell, Trimon Choudhury, Ilham Arbiine i Rosber Perez, alguns dels quals el llegiran portant la veu de la generació millenial al debat amb les seves esperances i reivindicacions per un futur més just i equitatiu.

Un cop llegit el Manifest 2019, atendran els mitjans de comunicació els portaveus de la plataforma Pobresa Zero – Justícia Global: Teresa Crespo, Mercè Civit, i Sira Vilardell.

Convocatòria de premsa en PDF

17 d’octubre 2019: Diàleg amb Itziar González i Josep Ramoneda, ‘Un nou contracte social per combatre les desigualtats’

L’arquitecta i activista Itziar González i el filòsof Josep Ramoneda debatran al voltant de la necessitat de comptar amb ‘Un nou contracte social per combatre les desigualtats’ el proper 17 d’octubre, Dia internacional per a l’erradicació de la pobresa, en un acte moderat per la periodista Milagros Pérez Oliva a les 10:30h al CCCB – Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (Montalegre 5).

El diàleg, organitzat per la plataforma Pobresa Zero – Justícia Global, abordarà el concepte de ‘nou contracte social’ amb l’objectiu de definir les seves línies bàsiques perquè serveixi com a eina de lluita contra la pobresa, l’exclusió i les desigualtats, per construir una societat més justa i inclusiva.

A continuació, a les 12h es llegirà el Manifest 2019 de Pobresa Zero – Justícia Global.

Programa complet (PDF)

Pobresa Zero – Justícia Global denuncia la paràlisi política i reclama acció urgent i integral per complir els drets bàsics

• El Manifest 2018 afirma que “si bé la cohesió i la inversió social apareixen com una prioritat sobre el paper, a la pràctica queden totalment desdibuixades”

• L’únic gran avenç assolit en el darrer any, la Renda Garantida de Ciutadania, està molt lluny de satisfer les expectatives creades “i les deficiències en la seva aplicació limiten de forma notable el seu abast”

• A la jornada sobre el dret a l’alimentació organitzada amb el Síndic de Greuges es posa de relleu que cal abordar les causes de la pobresa amb polítiques preventives i no amb respostes assistencialistes

[Nota de premsa] Les més de 3.200 organitzacions que formen la plataforma Pobresa Zero – Justícia Global han commemorat avui el el Dia Mundial de l’Alimentació (16 d’octubre) i el Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa (17 d’octubre) amb una jornada coorganitzada amb el Síndic de Greuges de Catalunya en el marc de la qual s’ha llegit el Manifest 2018: ‘Drets vulnerats, pobresa cronificada i desigualtats en augment’. El text afirma que “tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat hem patit greus retrocessos en el terreny social que, malgrat la suposada recuperació econòmica, no s’han revertit” i denuncia la injustificable “paràlisi política i institucional que hem viscut darrerament”.

Segons la plataforma, “si bé la cohesió i la inversió social apareixen com una prioritat sobre el paper, a la pràctica queden totalment desdibuixades” i “l’únic gran avenç assolit darrerament en matèria social, la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), està molt lluny encara de satisfer les expectatives que va despertar”. A més, “les deficiències en la seva aplicació han limitat de forma notable el seu abast”. Aquesta prestació és una de les reclamacions de la campanya ‘Contra la pobresa i les desigualtats, exigim els nostres drets!’, que planteja el compliment de vuit drets fonamentals –alimentació, salut, educació, habitage, treball, ingressos mínims, mobilitat i participació— com a base perquè es facin efectius tots els que reconeix el nostre ordenament jurídic.

El Síndic de Greuges va recollir ara fa un any les demandes i propostes de la plataforma en forma de queixa i el Manifest recull el retorn efectuat, basat en els informes elaborats per la institució. A la cloenda de la jornada d’avui, Rafael Ribó ha advertit, però, que “els drets van molt més enllà de les lleis i si ens limitem a fer-los complir, no els conquerirem. No crido a la rebel·lió –ha afegit—, però sí a enfocar els problemes amb tota la seva dimensió humana i a canviar tot el que impedeix donar-los resposta; també les lleis”. En relació al dret a l’alimentació, el Síndic considera que “no està suficientment reconegut per les lleis i els tractats internacionals”.

La jornada s’ha obert amb dues ponències de Mikel Mancisidor, membre del Comitè de drets econòmics, socials i culturals de les Nacions Unides, i Maria Jesús Larios, adjunta per a drets de la Infància i l’Adolescència del Síndic de Greuges, i ha inclòs una taula rodona moderada per la periodistaMònica Bernabé amb la participació d’Irene Escorihuela, directora d e l’Observatori DESC; José M. Gil, director del CREDA i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya; Gustavo Duch, editor de la revista Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas; i Marta Llobet, investigadora i professora de la Universitat de Barcelona.

L’acte simbòlic de lectura del Manifest –que ha anat a càrrec de tres representants de Pobresa Zero – Justícia Global: Teresa Crespo, Xavier Ortega i Mercè Civit— ha comptat amb la col·laboració de l’artista plàstica Delphine Boghos, que ha realitzat una obra inspirada en les denúncies i reivindicacions de la plataforma.

Fotografies de la jornada i de l’acte simbòlic

CAMPANYA 2018 | Jornada al voltant del dret a l’alimentació, 16 d’octubre

El proper dia 16 d’octubre, amb motiu del Dia Internacional per a l’Erradicació de la Pobresa i del Dia Mundial de l’Alimentació, la plataforma Pobresa Zero – Justícia Global coorganitza amb el Síndic de Greuges de Catalunya la jornada ‘L’alimentació, un dret vulnerat? Polítiques alimentàries contra la pobresa i les desigualtats‘, de 9:30 a 13:30h a la seu del Síndic (Pg. Lluís Companys 7, Barcelona).

PROGRAMA | en PDF

9:30h Benvinguda | Teresa Crespo (Pobresa Zero – Justícia Global) i Jaume Saura (adjunt al Síndic de Greuges)

9:45h Ponències inaugurals | Presentació a càrrec de Patrícia Cantarell (PZ-JG)

• Mikel Mancisidor, membre del Comitè de drets econòmics, socials i culturals
  de les Nacions Unides | ‘El dret a l’alimentació des del punt de vista internacional’
• Maria Jesús Larios, adjunta per a drets de la Infància i l’Adolescència del Síndic de Greuges | ‘Pobresa i malnutrició infantil ‘

11:15h Pausa – cafè | Acte simbòlic i lectura del Manifest 2018 de Pobresa Zero – Justícia Global, amb la col·laboració de l’artista plàstica Delphine Boghos i de l’associació pel foment del periodisme crític i responsable SICOM

12h Taula rodona | ‘Dret a l’alimentació i polítiques per fer-lo efectiu’,
moderada per la periodista Mònica Bernabé

• Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC
• José M. Gil, director del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya
• Gustavo Duch, editor de la revista Soberanía alimentaria, biodiversidad y culturas
• Marta Llobet, investigadora i professora de la Universitat de Barcelona

13:30h Cloenda | Rafael Ribó, Síndic de Greuges, i Sonia Fuertes (PZ-JG)

Aforament limitat, inscripcions gratuïtes  | cpleguezuelos@sindic.cat  933 040 108

Pobresa Zero – Justícia Global inicia una campanya a través del Síndic de Greuges perquè es faci seguiment de la garantia de drets fonamentals

La plataforma Pobresa Zero – Justícia Global hem presentat una queixa al Síndic de Greuges de Catalunya per promoure que faci seguiment del compliment de drets fonamentals a l’alimentació, la salut, l’educació, l’habitatge, el treball, uns ingressos mínims, la mobilitat i la participació. Aquesta iniciativa dona suport a l’actuació d’ofici (número 234/2017) que va obrir el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, a l’octubre –després de reunir-se amb representants de la plataforma— a partir de les reclamacions de la campanya ‘Contra la pobresa i les desigualtats, exigim els nostres drets!’. Al document marc i al manifest de la campanya es detalla el reconeixement legal i es plantegen propostes en relació als diferents drets.

Pobresa Zero – Justícia Global proposem al conjunt d’organitzacions que reclamen una acció més efectiva i corresponsable contra la pobresa i les desigualtats adherir-se a aquesta iniciativa i donar suport a la queixa presentada.

Com adherir-vos a la queixa?
Podeu fer arribar al Síndic de Greuges la vostra adhesió enviant el missatge a continuació a l’adreça de correu electrònic sindic@sindic.cat (assumpte: “Queixa PZ-JG, actuació d’ofici 234/2017”) o bé a través d’aquest formulari online. Us demanem que ens informeu de la vostra adhesió enviant-nos un correu electrònic a pobresazerocat@gmail.com.

“Mitjançant aquest missatge [nom entitat / persona] s’adhereix a la queixa presentada per Pobresa Zero – Justícia Global (PZ-JG) en base a la seva campanya 2017 ‘Contra la pobresa i les desigualtats, exigim els nostres drets!’. Arran de la reunió mantinguda per representants de la plataforma amb el Síndic de Greuges el 17 d’octubre de 2017, la institució va iniciar una actuació d’ofici amb número de referència 234/2017 basada en el document marc i el manifest de la campanya. Posteriorment, PZ-JG ha presentat una queixa a la qual ens sumem amb la confiança que les reclamacions plantejades seran traslladades als interlocutors polítics pertinents per tal que responguin i en puguem fer seguiment.”

Sumem plegades contra la pobresa i les desigualtats!

Representats de Pobresa Zero – Justícia Global reunits amb Rafel Ribó a l’octubre.

Registre del Manifest ‘Contra la pobresa i les desigualtats, exigim els nostres drets!’ al Síndic de Greuges de Catalunya.