MANIFEST 2019 de Pobresa Zero – Justícia Global: ‘Un nou contracte social per combatre les desigualtats’

Manifest elaborat per un grup de joves del Raval: Marina PlanellTrimon Choudhury, Maheen Ahmed, Mehk Khan, Hussnain, Asia El Mghyly, Ilham Arbiine i Rosber Perez | en PDF

PG_manifest-joves-1EL MÓN QUE ENS TROBEM, ARA, ELS JOVES DELS BARRIS

Les i els joves que vivim en barris, la major part perifèrics de les ciutats o, com el nostre, al centre històric, llocs que pateixen situacions greus de manca de recursos econòmics, de vulneracions de drets com el d’habitatge, alts nivells d’atur i amb molta població d’origen extracomunitari que no veu garantits els seus drets, us presentem aquest manifest a partir de la situació que analitzem:

  • Molts no podem exercir la ciutadania plena, perquè no se’ns permet participar en els processos democràtics per escollir representants polítics. En els barris ens sembla que la política la fa la gent “d’elit” per a la gent d’elit.
  • Tenim grans dificultats per tirar endavant els estudis. Sovint perquè no podem costejar-los. Altres vegades, perquè la nostra situació familiar ens exigeix treballar el més aviat possible per ajudar a casa.
  • Si podem anar a la universitat, tenir un grau universitari no ens facilitarà trobar feina perquè no tenim els contactes i les xarxes que tenen altres joves. En els nostres barris, malgrat les titulacions, tampoc tenim treballs qualificats. L’única manera que tenim per aprofundir en el “pensament crític” és la universitat, perquè no hi ha altres espais de diàleg i aprenentatge als quals puguem accedir.
  • Ens trobem amb grans dificultats d’accés a l’habitatge, sobretot si ens volem emancipar. Els preus van pujant i hem d’abandonar els nostres barris. A més a més, en molts casos ens costa llogar-los quan diem el nostre nom o pel fet de tenir característiques físiques diferents a les tradicionals del país.
  • Molts tenim orígens recents de països anomenats “del Sud”. Per aquest motiu ens miren diferent, canvien de vorera, ens estigmatitzen des dels mitjans de comunicació i se’ns tracta diferent, amb recel o amb falsa compassió, com a éssers inferiors.
  • Vivim, sovint, tancats en els nostres barris amb molta diversitat d’orígens, però sense relació amb joves que tenen altres realitats i altres maneres de pensar, reduint-se molt la nostra capacitat de veure el món.
  • Les noies patim encara més discriminació. En alguns casos, vinculades als entorns familiars. En tots els casos, perquè és la realitat que vivim en aquest món, com a dones i com a joves: discriminació laboral, d’ascensor social, inseguretat de tota mena, física, psicològica, de tracte, de menyspreu…
  • Som sensibles a les situacions de desigualtat social que es viuen en les ciutats i també en tot el món, perquè molts de nosaltres les vivim. Desequilibris causats per una economia deixada en mans del mercat, sense cap control pel poder polític.
  • Com a joves, també som molt sensibles als canvis del planeta que es van produint acceleradament per l’acció humana, fonamentalment per certs processos mercantils que afavoreixen els més poderosos i que generen crisis de grans conseqüències que afecten molt més els països empobrits.
  • Les desigualtats econòmiques i les crisis ambientals generen un gran increment de fluxos migratoris buscant espais de vida digna, segura i amb futur. Ningú marxa de casa seva per plaer. Però aquests moviments també incrementen els discursos racistes que penetren fàcilment quan la població viu insegura.

Per tot això, en el món que viurem en els propers anys, reclamem tenir un nou PACTE SOCIAL que inclogui:

  • Que tota persona que viu en un país i participa de la seva vida comunitària a través dels barris o dels pobles, pugui exercir plenament el dret a vot i a una participació política plena.
  • Tothom que arriba buscant un futur millor per a si mateix i per a la seva família ha de tenir dret a regularitzar la seva situació administrativa, a tenir papers. Es bàsic, especialment per a aquells infants i joves sols que es juguen la vida per arribar a Europa: si les administracions no els donen el permís de residència i treball, vulneren els seus drets i limitem tot el seu potencial per tirar endavant.
  • Que el poder polític, escollit per la ciutadania, generi polítiques d’equitat per a les persones, els barris i els pobles, sabent que la desigualtat social és la font de molts malestars individuals i socials que afecten a totes les persones. Que els polítics trepitgin els barris, coneguin les seves necessitats i escoltin la seva gent.
  • Que totes les persones tinguin accés a la formació en igualtat de condicions, bé per la seva gratuïtat o bé per sistemes d’ajuts que tinguin en compte altres factors que les notes a l’hora de valorar-los, perquè molts de nosaltres tenim molts condicionants que determinen els resultats finals.
  • Que es creïn espais que permetin i facilitin el debat i l’aprofundiment per incrementar el nostre saber col·lectiu, a l’estil dels ateneus populars.
  • Que el dret a l’habitatge sigui un dret fonamental per a tota persona, que obligui l’administració a buscar solucions que evitin la vida al carrer o en situacions inhumanes, sigui quina sigui la seva situació administrativa.
  • Que es generin canals i mecanismes de relació entre els joves dels diferents barris i dels pobles per ajudar a obrir els ulls al món, a les diverses maneres de viure i de pensar, sobretot pels que viuen en entorns molt tancats, tant de barris empobrits com rics. Que en la formació es treballin les actituds de reivindicació de la diversitat i de la riquesa de la seva interrelació.
  • Que la lluita per l’equitat de gènere, en tota la seva pluralitat, sigui una prioritat imprescindible de tots els països, amb mesures reals. Però que la mesura més efectiva sigui treballar col·lectivament per un canvi d’actitud que superi segles de desigualtats i injustícies.
  • Cal actuar decididament amb una nova relació de l’espècie humana amb la terra i els seus ecosistemes. Que el seu respecte estigui per sobre del seu mercadeig. Que la lluita contra el consumisme no sigui solament amb mesures superficials, sinó en un canvi d’actitud que superi el desig de poder, de domini i de possessió.
  • Cal una consciència de comunitat planetària. Hem de reivindicar la fraternitat i el sentiment de comunitat universal. Que no hi hagi fronteres per a les persones.

Moltes d’aquestes propostes exigeixen canvis de comportament, d’actituds. L’educació des de totes les seves dimensions es fa imprescindible. Però ens calen també canvis personals i col·lectius per aquesta comunitat planetària. Això és totalment imprescindible si volem tenir un futur digne com a joves i que l’espècie humana, com la coneixem, tingui futur.

Aquesta entrada ha esta publicada en Sin categoría. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s