Article de Patrícia Cantarell, de l’Àrea de Campanyes i Ciutadania d’Oxfam Intermón, publicat a FAN News Club
El darrer informe d’Oxfam Intermón Una economia al servei de l’1%, de gener del 2016, analitza la situació de la desigualtat al món i revela que l’1% més ric de la població posseeix més riquesa que el 99% restant, reflectint clarament la bretxa existent entre les capes més privilegiades de les nostres societats i tota la resta de la població.
Si parlem de l’Estat espanyol les darreres estadístiques ens diuen que és el país de la Unió Europea on més s’ha incrementat la desigualtat després de Letònia: 10 vegades més que la mitjana europea. I l’any 2015, l’1% més enriquit de la població concentrava quasi tanta riquesa com el 80% més empobrit.
A Catalunya, les dades també indiquen un creixement de la desigualtat a favor de les minories. Actualment, només el patrimoni de la persona més rica equival a la renda anual de 150.000 famílies, i durant el 2015 el patrimoni de les 20 majors fortunes catalanes va augmentar un 34%. Es fa evident que cal continuar treballant per eradicar la pobresa i les desigualtats, ja que malauradament les vulneracions de drets i l’exclusió social són realitats existents també a Catalunya.
Aquesta situació posa de manifest la necessitat d’un canvi de model econòmic, social i polític dirigit cap a la justícia global, la qual té per objectiu la transformació de les relacions de poder que generen desigualtats, mitjançant, entre d’altres, la redistribució dels béns i l’educació per una ciutadania global.
En aquesta trama, els paradisos fiscals serveixen com a element clau per facilitar pràctiques d’evasió i elusió fiscal, que resten ingents quantitats de recursos que haurien de destinar-se al benestar general i a millorar les oportunitats vitals de milions de persones.
I encara que a l’inici de la crisi econòmica, moltes van ser les veus que van clamar la desaparició dels paradisos fiscals, poc ha canviat sobre això. El 2014, la inversió cap a paradisos fiscals era ja quatre vegades la del 2001, creixent gairebé el doble de ràpid del que ha crescut l’economia mundial.
Però no només les grans fortunes fan ús d’aquests territoris, sinó que també moltes grans empreses les utilitzen per desviar beneficis i no tributar per ells.
Així, 188 de les 200 empreses més grans existents a nivell mundial, és a dir 9 de cada 10, mantenen presència en almenys un paradís fiscal i el 50% del comerç mundial passa per paradisos fiscals. Lamentablement no som aliens a aquesta tendència i el 2014 vam comprovar que la inversió espanyola cap a paradisos fiscals va créixer un 2.000%.
El sistema actual no és fruit de la casualitat, sinó el resultat de decisions polítiques deliberades, que els nostres líders donen suport a una minoria enlloc d’actuar en defensa dels interessos de la majoria i de les necessitats dels més vulnerables.
Està en mans dels responsables polítics prendre mesures que posin fi a l’actual crisi de desigualtat, i en aquesta lluita les empreses poden resultar actors clau optant per un compromís inequívoc amb la responsabilitat fiscal. També des de la ciutadania es pot contribuir exigint als nostres governants que impulsin com més aviat una Llei contra l’evasió fiscal.
Pobresa Zero | Justícia Global 