Per lluitar contra la pobresa no n’hi ha prou amb denunciar-la: cal emprendre accions i aplicar mesures que vagin a l’arrel del problema i promoguin un món i una societat més justa.
De què i qui parlem quan parlem de pobresa?
Estem parlant d’una qüestió estructural. Estem parlant d’exclusió social, de la vulneració de drets fonamentals i de la desigualtat d’oportunitats.
No podem mesurar la pobresa només des de perspectives econòmiques i materials, també hem de tenir en compte allò intangible com el benestar personal, la participació ciutadana i el compromís i vinculació social.
Parlem d’una situació extensa, intensa, i crònica derivada d’una crisi de valors globals incrementada per una fiscalitat injusta i unes polítiques d’austeritat devastadores.
En els darrers anys hem viscut la diversificació dels factors de vulnerabilitat que ha comportat que el risc d’exclusió social s’estengui més enllà de col·lectius que tradicionalment s’havien associat amb la marginació. Els estereotips vinculats a la pobresa van generar en l’imaginari col·lectiu la idea que la majoria de persones podien contemplar el fenomen des de la distància, segurs que l’exclusió no els afectaria a ells. El desenvolupament de la crisi hauria d’haver-nos conscienciat que totes les persones som candidates a caure en l’exclusió social.
La gestió de la crisi s’ha centrat en polítiques de retallades i en privatitzacions, més o menys encobertes, supeditades a interessos lucratius, que han fet minvar de manera notòria els recursos destinats a inversió social justament quan més calia perquè la demanda s’incrementava. Això ha agreujat el dèficit i les desigualtats que arrossegàvem i ha incrementat la pressió sobre les administracions locals, que són les més properes a la ciutadania. Mentrestant, el sistema tributari manté multitud de deduccions i bonificacions que permeten una planificació fiscal agressiva per part dels qui tenen més recursos, eludint el pagament d’impostos i, en molts casos, cometent frau fiscal per part de les rendes més elevades.
Les polítiques locals tenen impacte a nivell global i les polítiques globals tenen impacte a nivell local.
La resposta, però, no la podem buscar només a la nostra ciutat ni emmarcar-la a una estructura d’estat. Les respostes han d’anar lligades a un canvi de model que s’emmarqui en un principi de justícia global que entengui la defensa dels Drets Humans amb una perspectiva global. De no ser així la seva garantia mai serà efectiva.
Les viles i ciutats han de reaccionar. La pobresa és evitable i els processos d’empobriment es poden aturar.
Les viles i ciutats han de jugar un paper important en aquesta defensa dels Drets Humans i lluita contra l’exclusió i les desigualtats amb una perspectiva global tenint en compte, entre d’altres, aquests elements:
– Obrir els comptes públics a la visió de la societat i el diàleg amb ella, fent prevaldre la transparència i l’oportunitat de millorar la proposta i vigilància en l’assignació de recursos per part de la ciutadania. Cal garantir de manera real i efectiva l’accés de la ciutadania a sol·licitar i rebre informació d’entitats públiques. Reforçar els mecanismes de control.
– Comprometre’s políticament i implicar-se per mantenir els serveis socials de proximitat i els principis d’autonomia local, subsidiarietat i equitat per no posar en perill el model de convivència, benestar, cohesió social, participació democràtica i qualitat de vida.
– Augmentar la inversió social: cal garantir uns serveis socials bàsics de qualitat i unes rendes mínimes vitals. Des de les ciutats i els pobles cal aturar la privatització dels serveis públics.
– Impulsar polítiques d’ocupació de qualitat.
– Apostar per l’educació com a eina per lluitar contra la desigualtat d’oportunitats. Garantir una educació pública gratuïta i de qualitat, ja en la franja de 0 a 3 i també en l’accés a la universitat.
– Endegar mesures municipals en base a la legalitat i competències existents per garantir el dret a l’habitatge de la població i fer front a l’emergència habitacional, en unes condicions de vida digna, tal i com demanen, entre d’altres, la Plataforma d’Afectats per les Hipoteques i l’Aliança contra la Pobresa Energètica.
– Fer front a la impunitat de l’evasió i el frau fiscal. Tal i com proposa la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, establir criteris en els plecs de contractació púbilca per tal que les empreses que tributen en paradisos fiscals quedin excloses.
– Adaptar les taxes municipals al nivell de renda dels usuaris, de manera que es tingui en compte la renda familiar i el número de persones que composen la unitat familiar. Tot i que el marge d’actuació en matèria fiscal és limitat, existeixen escletxes per a definir el tipus de fiscalitat que es vulgui, tal i com estableixen les propostes de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària.
– Apostar per la participació: comprometre’s en la lluita per fer efectiu el dret al vot de les persones estrangeres. I garantir drets de manifestació i expressió.
– Apostar per la no discriminació: fent pedagogia social i denúncia de les vulneracions de drets fonamentals. Fer front a la impunitat dels casos de discriminació.
-Reconèixer i assumir les polítiques de cooperació internacional per al desenvolupament com una política social pública municipal amb coherència, orientada a la lluita contra la pobresa i les seves causes i a la presa de consciencia dels veïns i veïnes.
– Incorporar l’Agenda Internacional de Desenvolupament en totes les polítiques socials municipals, com a acord global que afectarà a les condicions de vida del tot el món i al seus habitants.
Demanem a tots els partits polítics i agrupacions polítiques que concorren a les eleccions municipals del proper 24 de maig que tinguin en compte aquestes propostes en el moment de desenvolupar les seves polítiques, tant si governen els municipis com si no.
Declaració Pobresa Zero davant les eleccions municipals en PDF
Pobresa Zero | Justícia Global 